Dèficit d’atenció:

El dèficit d’atenció és la principal característica que té un nen amb TDAH i és necessària perquè es pugui fer un diagnòstic correcte del TDAH.
Els trets més destacats d’un nen/a amb dèficit d’atenció serien: la distracció fàcil (qualsevol estímul per molt irrellevant que sigui pot distreure), les dificultats per a mantenir l’atenció en una o diverses tasques o jocs alhora (sobretot si és de manera sostinguda) i la manca d’organització i planificació (no acaba les tasques escolars o no segueix correctament les instruccions). A causa d’aquesta desorganització, el nen desatent fa un sobreesforç per iniciar mantenir i finalitzar qualsevol activitat.
En trets més generals, el nen desatent es mostra dispers i oblidadís, acostuma a descuidar les tasques escolars o familiars i tendeix a perdre objectes.

Hiperactivitat:

La hiperactivitat es caracteritza per un excés generalitzat de moviment corporal (com per exemple a les mans i als peus) i per un excés de parla que són poc adequats per la seva edat.
S’aprecia la hiperactivitat d’un infant quan veiem que es remou amb inquietud a la cadira o bé quan s’hi aixeca molt sovint quan hauria de romandre assentat. També, el nen amb aquesta característica corre i salta molt en situacions poc convenients i té dificultats per jugar o dedicar-se a quelcom lúdic de manera tranquil·la.
És un símptoma que sol estar molt present en la primera infància (des dels 6-12 mesos fins als 6-7 anys) i acostuma a disminuir amb l’edat. En l’adolescent o adult trobem un sentiment subjectiu d’inquietud.
Cal recordar que la hiperactivitat és un símptoma que pot no manifestar-se en un nen/a diagnosticat/da de TDAH.

Impulsivitat:

La impulsivitat es caracteritza principalment per una tendència a actuar sense pensar.
El nen/a amb característiques impulsives sol precipitar-se a l’hora de respondre preguntes, mostra dificultats per respectar el torn de paraula i acostuma a interrompre sobtadament en les conversacions o activitat dels altres.
La seva impulsivitat fa que reaccioni de manera immediata a estímuls de qualsevol tipus no preveient les conseqüències dels seu actes. Així doncs, al nen/a impulsiu té un poc autocontrol i això fa que es pertorbi o es deteriori el funcionament social o escolar de nen.
Cal recordar que la impulsivitat és un símptoma que pot no manifestar-se en un nen/a diagnosticat/da de TDAH i que acostuma a anar de la mà de la hiperactivitat.

TDAH ¿Què és?

El trastorn per dèficit d’atenció amb o sense hiperactivitat (TDAH), és un trastorn d’origen neurobiològic que afecta a un fins a un 5% de la població infantil. Aquest trastorn té tres característiques principals: el dèficit d’atenció, la hiperactivitat i la impulsivitat.
Es classifiquen diferents tipus de TDAH segons el predomini d’uns símptomes o d’uns altres. Trobem doncs:
TDAH amb predomini de dèficit d’atenció.
TDAH amb predomini d’hiperactivitat-impulsivitat.
TDAH Combinat: es troben característiques de dèficit d’atenció i característiques d’hiperactivitat-impulsivitat.

Els símptomes acostumen a aparèixer abans dels 7 anys, en edat preescolar. El seu patró de conducta sol ser el següent: demanar sempre la atenció, tenir una escassa tolerància a la frustració, barallar-se irreflexivament amb altres nens, ser molt moguts i imprudents (necessita molta supervisió), reaccionar de manera molt explosiva, canviar de joc constantment sense entretenir-se en cap activitat en concret durant molta estona, semblar no obeir cap norma, i mostrar-se generalment molt absorbent. Aquestes conductes no són exclusives del nen amb TDAH (també apareixen en nens sense TDAH) però en el nen amb TDAH, aquestes conductes apareixen amb molta intensitat i normalment presenten una baixa resposta als mètodes de disciplina habituals.

Diagnòstic i tractament

Per fer un diagnòstic correcte, segons l’ Associació Americana de Psiquiatria, el nen ha de presentar un mínim de 6 símptomes d’ inatenció i un mínim també de 6 símptomes d’ hiperactivitat i impulsivitat. Aquests símptomes, han de durar en un període mínim de 6 mesos, per tal d’assegurar que el seu comportament no respongui a un trastorn concret i reactiu a una situació conjuntural (ansietat, depressió, malaltia física, deficiència auditiva, epilèpsia, autisme, problemes d’insomni...). Per això és important portar al nen al pediatra i així pugui descartar qualsevol tipus de malaltia física o mental greu.
Els símptomes han de donar-se en dues o més situacions de la vida quotidiana (com per exemple a casa i a l’escola) perquè si només es dóna en una situació, el seu comportament podria ser reacció d’una circumstància concreta. També, pel tal d’acabar de ratificar el diagnòstic, el comportament del nen ha de perjudicar o deteriorar substancialment l’entorn escolar, acadèmic, social, laboral i/o ocupacional del nen o adolescent.

El tractament ha de ser multimodal o multidisciplinari. Això vol dir que per realitzar un tractament eficaç han de participar diferents professionals. Per això, mestres, pediatres, psiquiatres, psicòlegs, psicopedagogs, neuròlegs, educadors, farmacèutics... conflueixen tots aportant una conducta concreta i així ajudaran al nen a millorar la seva estructura emocional, la seva conducta, el seu rendiment escolar i milloraran les seves habilitats socials i autoestima.